Le coms de Montfort torna e a Sent Antoni jac,
E vai sen ves Lavaur e passec per Galhac,
E pois a Carcassona que es lai part Laurac.
L’abas s’en va as Albi e poia a Saichag.
Del comte de Tolosa se donan gran esmag.
Manda l’ost per Tolosa, per Agen, per Moysag
E per tota sa terra en tota canta n’ag.
An Savaric trames .C. .M. salutz per pag,
Que deu venir ves lui, e jac a Bragairag,
Ab sa cavalaria.
Cant lo coms de Tolosa ac la noela auzia
Que lo coms de Montfort a sa cort departia ;
El somonic sa terra tanta co el n’avia,
E manda sos amics, cels c’ab lui an paria,
Que s’asesmo trastuit a aicela vegia.
Lo comte de Cumenge que Sent Gauzens tenia,
E lo comte de Fois ab mot gran baronia,
E motz d’autres baros i vengon a .I. dia.
Lo senescalx d’Agen qui a Pena en bailia
E trastuit li roter se mistrent en la via,
E cels de Montalba que ieu no omblit mia,
Ni Castel Sarrazi, si Dieus mi benazia.
Un dimenge mati, can l’alba [es] esclarzia,
Auziro la novela qu’en Savarics venia :
Mot n’agron tuit gran joia e granda alegria,
Mas els no saubon pas cals er la defenia.
